17 de noviembre de 1995
Tema: Els valors positius al nostre món professional
No hay que limitarse a sufrir la cultura, hay que hacerla, lo cual supone en muchos casos tener que adoptar una actitud de resistencia espiritual, de no aceptar ciertas posiciones simplemente porque las aceptan todos. Si no se está vigilante, existe el peligro de ir a la deriva; para evitarlo, la única solución es “navegar de bolina”, contra el viento.
19 de gener de 1996
Tema: La participación de los católicos en la política, I
La política no es materia de un Sacramento en sentido propio, pero sí un camino, “un lugar teológico”, de encuentro con Dios. Al igual que las demás realidades humanas, ha de ser configurada a imagen y semejanza de Dios. El Verbo ha respetado la libertad del hombre, a éste corresponde reconocer y aceptar la purificación por Dios del pecado que el hombre proyecta sobre las realidades temporales.
16 de febrer de 1996
Tema: Vida humana i ètica cristiana
L'home és persona per ser a imatge i semblança de Déu, aquest és el fonament perquè es consideri a l'ésser humà com a persona des del punt de vista teològic. En una cultura atea i materialista, sense cap referència a la transcendència, la vida humana es considera com una cosa que 1'home reivindica com la seva propietat exclusiva, dominable i manipulable.
La bioètica es basa en diferents principis: el de beneficència ha de fer tot el que estigui a la seva mà per millorar la salut del pacient; el d'autonomia que suposa el respecte d'un metge sobre les opinions dels pacients. Per últim el principi de maledicència que obliga a no fer dany un pacient.
22 de Març de 1996
Tema: Actituds per a la recepció del Concili Provincial Tarraconense
El Concili fou convocat i celebrat per renovar i mobilitzar totes les energies de les nostres diòcesis a la llum de l'Evangeli, per aconseguir que tots els cristians personalment i comunitàriament s'animin a seguir més Jesús i a ser testimonis compromesos al servei del nostre poble, per fer arribar l'anunci de la Bona Nova fidelment i de forma entenedora a la comunitat cristiana, per potenciar la coordinació de l'activitat pastoral de les diòcesis catalanes i la comunió de tots els seus membres.
L'aplicació de les resolucions s'ha de fer de forma gradual, però la seva posada en practica només serà possible si hi ha una conversió de cor, un canvi de plantejaments mentals.
3 de maig de 1996
Tema: La participació dels catòlics en la política actual, II
Passar de la política és, en certa forma, una deserció espiritual. Malgrat totes les dificultats, volem dur a terme l’evangelització, es a dir l’anunci i la construcció de la Bona Nova.
És cert que s’ha passat d’una absolutització de la política fins a una total relativització; la corrupció és un dels factors més negatius de les democràcies occidentals, i la victòria dels valors del liberalisme més radical comporten un individualisme molt egoista. En lloc de cultura es parla d’entreteniment, en comptes de comunitat es parla d’aïllament, de competitivitat generalitzada. La relació fe-ètica-política representa una forta tensió.
Tema: Els valors positius al nostre món professional
No hay que limitarse a sufrir la cultura, hay que hacerla, lo cual supone en muchos casos tener que adoptar una actitud de resistencia espiritual, de no aceptar ciertas posiciones simplemente porque las aceptan todos. Si no se está vigilante, existe el peligro de ir a la deriva; para evitarlo, la única solución es “navegar de bolina”, contra el viento.
19 de gener de 1996
Tema: La participación de los católicos en la política, I
La política no es materia de un Sacramento en sentido propio, pero sí un camino, “un lugar teológico”, de encuentro con Dios. Al igual que las demás realidades humanas, ha de ser configurada a imagen y semejanza de Dios. El Verbo ha respetado la libertad del hombre, a éste corresponde reconocer y aceptar la purificación por Dios del pecado que el hombre proyecta sobre las realidades temporales.
16 de febrer de 1996
Tema: Vida humana i ètica cristiana
L'home és persona per ser a imatge i semblança de Déu, aquest és el fonament perquè es consideri a l'ésser humà com a persona des del punt de vista teològic. En una cultura atea i materialista, sense cap referència a la transcendència, la vida humana es considera com una cosa que 1'home reivindica com la seva propietat exclusiva, dominable i manipulable.
La bioètica es basa en diferents principis: el de beneficència ha de fer tot el que estigui a la seva mà per millorar la salut del pacient; el d'autonomia que suposa el respecte d'un metge sobre les opinions dels pacients. Per últim el principi de maledicència que obliga a no fer dany un pacient.
22 de Març de 1996
Tema: Actituds per a la recepció del Concili Provincial Tarraconense
El Concili fou convocat i celebrat per renovar i mobilitzar totes les energies de les nostres diòcesis a la llum de l'Evangeli, per aconseguir que tots els cristians personalment i comunitàriament s'animin a seguir més Jesús i a ser testimonis compromesos al servei del nostre poble, per fer arribar l'anunci de la Bona Nova fidelment i de forma entenedora a la comunitat cristiana, per potenciar la coordinació de l'activitat pastoral de les diòcesis catalanes i la comunió de tots els seus membres.
L'aplicació de les resolucions s'ha de fer de forma gradual, però la seva posada en practica només serà possible si hi ha una conversió de cor, un canvi de plantejaments mentals.
3 de maig de 1996
Tema: La participació dels catòlics en la política actual, II
Passar de la política és, en certa forma, una deserció espiritual. Malgrat totes les dificultats, volem dur a terme l’evangelització, es a dir l’anunci i la construcció de la Bona Nova.
És cert que s’ha passat d’una absolutització de la política fins a una total relativització; la corrupció és un dels factors més negatius de les democràcies occidentals, i la victòria dels valors del liberalisme més radical comporten un individualisme molt egoista. En lloc de cultura es parla d’entreteniment, en comptes de comunitat es parla d’aïllament, de competitivitat generalitzada. La relació fe-ètica-política representa una forta tensió.
